Categories
General

A l’Ajuntament de Terrassa li han atorgat subvencions per import de 5 milions i mig d’euros (exactament 5.571.914,53 euros), per al projecte presentat per l’Ajuntament i elaborat per TAIGUA, denominat Projecte de Transició Digital i Millora en l’Eficiència del cicle de l’aigua (EFIAIGUA), que té un pressupost de 7.081.006 euros.

Aquest projecte ha de permetre a l’Ajuntament, millorar l’eficiència hidràulica i energètica de tot el cicle integral de l’aigua.

Aquests fons (Next Generation) que impulsa Europa, a l’estat Espanyol, els ha gestionat el Ministeri de Transició Ecològica, (coneguts com el PERTE) Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transició Econòmica, amb una part concreta dirigida al Cicle de l’Aigua, i és en aquests que, conjuntament l’Ajuntament i Terrassa Cicle de l’Aigua EPEL -TAIGUA- vam presentar-hi aquest projecte (EFIAIGUA) del qual es podrà finançar gran part del pressupost, aproximadament el 78%. Cal destacar que la resolució aprovada, posiciona el projecte de TAIGUA i l’AJUNTAMENT en la quarta posició, d’entre els 200 projectes presentats a tot l’Estat espanyol

L’objectiu del Pla bàsicament és dotar-se dels mitjans i sistemes tecnològics necessaris per a una gestió eficaç de l’aigua. El projecte EFIAIGUA està conformat per 9 plans d’aigua potable, 4 de clavegueram i 2 de sistemes de ciutat intel·ligent (SMARTCITY).

Pel que fa al clavegueram consisteix en aconseguir un model digital i hidràulic de la xarxa municipal per optimitzar el disseny, la planificació i la seva gestió. També conèixer el seu estat i la seva capacitat de transport. D’aquesta manera es podria predir el seu comportament, simulant i analitzant diferents escenaris que ajudarien en la presa de decisions municipals.

I en relació a la xarxa d’abastament, que gestiona TAIGUA, el projecte (EFIAIGUA) inclou:

  • Sensorització o digitalització de les captacions d’aigua que tenim al riu Llobregat per la captació de l’aigua i les canonades de transport fins a Terrassa, per tal de tenir la millor estructura de control remot i de la pressió possible.
  • la modelització de la xarxa: La totalitat de la xarxa, és en sí mateix un sistema molt complex. Per efectuar càlculs necessaris, implica uns programes d’ordinador molt potents i complexos per simular el comportament de l’aigua a la xarxa, reproduint patrons de pressió, velocitat, fluxos, etc.
  • la implantació dels comptadors de telelectura. Com a resultat de les proves pilot que ja fa un temps que estem duent a terme, vol dir en resum implantar un sistema mitjançant el qual, la lectura dels comptadors deixi de ser física i passi a ser telemàtica, és a dir que el mateix comptador ens enviï les dades per tal de tenir nosaltres el consum de cada persona usuària, i a la vegada, que les persones usuàries tingui al seu abast tota la informació que el comptador pugui donar i conèixer així de manera ràpida, les avaries del comptador, si tenim una fuita a casa, alguna alteració del consum i inclús els nostres hàbits de consum diari, etc.
  • la millora de l’eficiència energètica. És la implantació de tecnologia fotovoltaica de generació d’energia a les nostres instal·lacions bàsicament dels dipòsits, etc. També el constant manteniment i modernització dels potents equips de bombament amb sofisticats equips digitals de control de la potència.
  • una gestió avançada de les fuites per millorar l’eficiència hidràulica, complementari del pla que ja hem comentat en anteriors programes de la implantació dels PRELOCALITZADORS DE FUITES que no deixen de ser uns sensors que distribuïm per les zones de Terrassa, que “escolten constantment la xarxa” i ens avisen de les fuites amb molta més rapidesa del que trigaríem a localitzar-les físicament ja que sovint les fuites van cap a l’interior (avall) i no es veuen fàcilment.
  • I la modernització del Sistema de Gestió econòmica i comercial (SGEC)