Aquest dimarts, al llarg del matí, en una nova visita organitzada per Tomás Herreros, docent i investigador sobre polítiques públiques, professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya, una quinzena d’estudiants del Màster de Lideratge i Sostenibilitat de la Virginia Tech, l’Institut Politècnic de la Universitat de Virginia, van visitar la nostra ciutat, en motiu del cicle de visites que fan sobre la matèria de sostenibilitat i béns comuns en el marc del programa “Global Study in Spain”, d’estudi de les institucions urbanes. El cas de la remunicipalització de l’aigua a la nostra ciutat, els havia interessat especialment.
A primera hora del matí, amb Adrian Oliva, cap del Servei de Distribució – de l’Àrea d’Infraestructura i Operació van visitar les instal·lacions de TAIGUA a Can Boada, on van rebre informació de com arriba l’aigua a Terrassa, incloent la visita a la significativa edificació del nostre principal dipòsit.
Posteriorment, es va dur a terme a l’Ateneu Candela, una sessió sobre el cas de la remunicipalització de l’Aigua, amb les ponències de Sònia Giménez, presidenta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, Anna Crispi, directora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa, i Jordi Cabot, cap de l’Àrea de Planificació i Tecnologia de TAIGUA.
Sònia Giménez va focalitzar la seva intervenció en el moviment ciutadà que va coadjuvar al retorn de la gestió pública de l’aigua a Terrassa, en el destacat paper que té actualment la participació ciutadana, en les diferents àrees de treball de l’OAT, la seva organització i recursos.
Anna Crispi va exposar dades de la ciutat, subministrament d’aigua, població, etc, els motius que varen portar a implementar la remunicipalització de l’aigua a Terrassa, el procés de reversió, les pròrrogues forçoses imposades a l’anterior concessionària i el procés de liquidació de la concessió. També la relació entre els diversos actors polítics i els respectius interessos tant de dins com de fora de l’Ajuntament.
Jordi Cabot, va abordar com es va gestionar el canvi de model, les necessitats del moment inicial i les de l’actual. També va exposar els càlculs dels mínims vitals de litres per persona i dia i la seva evolució fins els actuals 100 l/p/d establerts per l’OMS i l’establiment de les formules tarifàries en base a aquests consums. Va iniciar el debat sobre el model tarifari i les claus del nou rebut de l’aigua on van intervenir també les anteriors ponents. Van coincidir que el nou model tarifari serà més equitatiu i fomentarà més i millor l’estalvi d’aigua.
En el debat i les intervencions dels estudiants nord-americans, aspecte en el que són especialment actius, es van tocar aspectes molt interessants i va quedar constància de la gran diferencia de preu que té aquest recurs al seu país, fent-se palès que el cost de l’aigua a Catalunya, i concretament a Terrassa és de llarg molt més assequible.