QUÈ PUC FER I QUÈ NO. CONSELLS

L’AJUNTAMENT ES PREPARA PER ADEQUAR-SE A L’ESTAT D’EXCEPCIONALITAT PER SEQUERA

LA PLUJA NO LA CONTROLES, L’AIXETA SÍ

CONSELLS D’ESTALVI

Agència Catalana de l’Aigua. El portal de la sequera.

Terrassa Cicle de l’Aigua, EPEL (TAIGUA), és una entitat que conjuga dues funcions: la distribució d’aigua a Terrassa (en baixa) i la de gestor d’abastament d’aigua en alta a Terrassa, Viladecavalls, Ullastrell i Matadepera. Per aquesta raó resta obligada a la redacció del Pla d’emergència en situació de sequera d’ens gestor de xarxa en alta.

PLA D’EMERGÈNCIA EN SITUACIONS DE SEQUERA DE LA XARXA EN ALTA

El desenvolupament del “Pla d’Emergència en situacions de sequera del municipi de Terrassa” és obligatori per tractar-se d’un municipi de més de 20.000 habitants (art. 27.3 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional). La seva redacció es realitza amb subjecció al disposat en el marc normatiu d’aplicació

PLA MUNICIPAL D’EMERGÈNCIA EN SITUACIONS DE SEQUERA

250411 NP Terrassa aixeca les limitacions d’aigua i entra en la fase de prealerta per sequera decretada pel Govern

231204 NP L’Ajuntament incrementa mesures per fer front a la sequera

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), després de revisar la situació de la sequera, HA DECLARAT EL RETORN A L’ESTAT DE PREALERTA per sequera a les unitats d’explotació: Embassaments del Llobregat, Embassaments del Ter i Embassaments del Ter-Llobregat i es modifiquen els estats de sequera hidrològica i pluviomètrica d’altres unitats d’explotació. Entren en vigor el 12 d’abril.
Més informació en aquest enllaç.

Recordem qui i perquè declara els diferents estats en què ens podem trobar?

Els diferents estats estan previstos en el Pla Especial de Sequera (PES), aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener, en tant que eina de gestió de caràcter preventiu que manté una vigilància permanent sobre l’evolució de les reserves d’aigua i estableix per a cada escenari i àmbit d’actuació la progressivitat de les mesures que combinen la gestió de la demanda amb la disponibilitat del recurs.

Aquests estats poden ser

  1. Estat o escenari de normalitat. BLAU
  2. Estat o escenari de prealerta. VERD
  3. Estat o escenari d’alerta. GROC
  4. Estat o escenari d’excepcionalitat. TARONJA
  5. i finalment l’Estat o escenari d’emergència. VERMELL

El que fa l’Agència Catalana de l’Aigua és, en base a l’estat dels recursos de les diferents conques que tenim a Catalunya, decretar un o altre estat, fet que comporta una sèrie de conseqüències pel que respecta l’ús de l’aigua. Terrassa pertany al sistema Ter Llobregat. Els embassaments que regulen els cabals procedents del Ter són Sau- Susqueda i els del riu Llobregat són Sant Ponç-Llosa del cavall i la Baells. La capacitat màxima del tot el conjunt és de 612 Hm³. Per tant actualment seguim en fase d’excepcionalitat hidrològica. (en preemergència).

El PES (pla especial de sequera), s’estableix a partir de quins volums de reserva del conjunt d’embassaments s’entra i surt de cadascun dels escenaris anteriors (normalitat, prealerta, alerta i excepcionalitat). S’entra en excepcionalitat quan les reserves en conjunt es situen en 145 Hm³ (23%) (o Ter per sota de 85 Hm³ o Llob per sota de 40 Hm³)

La situació segueix sent crítica i això és el que regula el propi PES. En aquesta fase determina una nova sèrie de limitacions, que sumades a les que hagi determinat cada municipi en el seu propi Pla d’Emergència de la Sequera, s’han d’implementar.

Aquí cal diferenciar en el tipus de subministrament. TAIGUA abasteix a la població de Terrassa, el que es denomina el subministrament en BAIXA però alhora subministra també a d’altres municipis (Matadepera, Viladecavalls i Ullastrell), el que es denomina el subministrament en ALTA. Després aquests municipis fan la seva distribució a les respectives poblacions en BAIXA.

Pel que respecte al subministrament en ALTA (el que fa als municipis), s’ha de vetllar (SANCIONS DEL GOVERN) per tal que aquests municipis el limitin a 250 litres/persona i redueixin l’ús agrícola, industrial i lúdic.