El gerent de TAIGUA presenta la metodologia aplicada a Terrassa l’any 2024 per calcular, de manera tècnica i objectiva, la tarifa d’equilibri necessària per garantir el servei del futur.
En el marc del cicle de conferències de l’assignatura Enginyeria i Gestió de l’Aigua Urbana, impulsada per la Càtedra UPC-TAIGUA, el gerent de TAIGUA, Pere Mora, ha presentat la metodologia de càlcul de la tarifa d’equilibri a llarg termini i la seva aplicació a Terrassa l’any 2024.
La idea central de la ponència és que la tarifa no s’ha de calcular només a partir de les necessitats immediates ni dels costos d’un exercici concret. Cal definir primer quin servei es vol prestar a llarg termini, amb quins nivells de qualitat, continuïtat, eficiència i resiliència, i determinar quines infraestructures i recursos són necessaris per fer-lo possible.
A partir d’aquesta definició del servei, la metodologia estima els costos futurs d’operació, manteniment, renovació d’actius i inversió. «Tarificar és planificar», va resumir el gerent de TAIGUA, perquè el càlcul obliga a relacionar les decisions tècniques sobre el servei i les infraestructures amb la seva sostenibilitat econòmica i financera.
Per finançar aquestes necessitats cal projectar també la demanda futura d’aigua. El model té en compte l’evolució demogràfica, industrial i comercial, els canvis en els hàbits de consum i la planificació urbanística, entre altres factors que poden modificar els volums previstos i els ingressos del servei.
El resultat és la tarifa d’equilibri a llarg termini (TELP): un valor mitjà de referència que permet cobrir, al llarg del període de planificació, tots els costos necessaris per prestar el servei definit. No és encara la tarifa que apareix al rebut, sinó la quantificació econòmica del nivell d’ingressos que el sistema ha de generar per mantenir l’equilibri.
Pere Mora va remarcar que aquest càlcul és essencialment tècnic i objectiu: parteix d’hipòtesis explícites, dades contrastables i escenaris de demanda, costos i inversions. Aquesta base permet identificar de manera transparent la suficiència econòmica que requereix el servei i revisar-la periòdicament quan canvien les previsions.
Un cop calculada la TELP, correspon a la política municipal determinar com es distribueix aquesta necessitat d’ingressos entre els diferents usos, quotes i trams de consum. És en aquesta segona fase on es decideix l’estructura tarifària, d’acord amb els objectius socials, ambientals i d’equitat que es vulguin prioritzar, però garantint que el conjunt cobreixi la tarifa d’equilibri.
La metodologia aplicada per TAIGUA l’any 2024 separa així dues decisions que sovint es confonen: primer, calcular tècnicament quant costa sostenir el servei que la ciutat vol tenir; després, decidir políticament com es reparteix aquest cost mitjançant la tarifa.
Aquesta mirada permet superar el curt termini i vincular la política tarifària a una planificació realista del servei, les infraestructures i les demandes futures. «Una bona tarifa no paga només l’aigua d’avui, sinó que garanteix la continuïtat, la qualitat i la resiliència del servei de demà», va concloure Pere Mora.
